Joc anecdòtic

Joc anecdòtic

Bon vespre o bon dia!

Un dia que aparentava ser només de trajectes i cansament ha acabat essent un dia d'anècdotes i aventures per contar!

JOC: A continuació contarem una serie d'anècdotes de les quals una d'elles no és correcta, és a dir, no ha succeït.

Les dues primeres persones que comentin i encertin l'anècdota falsa rebran un PREMI PERSONALITZAT ben xuli a la nostra tornada!

A) Na Madeleine s'enrampa amb tot el que troba i ja n'està cansada. En un moment de desperació decideix posarels peus nus al terra i, per recomanació d'una experta en aquests temes, decideix aferrar-se a un cossiol (era lo més viu que hi havia en tota l'estació a part de les persones)

B) N'Annie i na Madeleine han anat a fer la compra. Estan cansades i desperades i que tot estigui en polonès no ajuda; volen comprar arròs i decideixen obrir un paquet al mig del supermercat per saber si és el que estan cercant.

C) Són les 18:41h. i pujam al darrer tramvia del dia. Quan entrem ens pega un atac de rialles a caure del cansament i de factors biològics interns que ens fan delirar. Un home ens fa callar cridant ben fort "Shut up!" mentre beu d'una petaca i ens mira de reüll (fa poreta).

D) Na Sarah Jane, na Julietta i n'Elisabeth estan assegudes en un racó de l'estació de Poznan, quan arriba un nin que decidiex despullar-se i, mentre la seva mare li intenta posar la camiseta, es lleva els calçons i clava el cul a mig pam de la cara de na Julietta.

E) Estem assegudes passant comptes (anam bé de duros) a l'estació de Poznan, quan se'ns acosta un grupet de joves polonesos (ben curros) i ens diuen que són scouts i ens expliquen com es diuen les seves "unitats" i coses del seu "agrupament". Al cap d'una estona ens volen mostrar una dansa tradicional de la seva regió i la ballem tots junts. S'assembla a la sardana catalana!

F) Són les 23:57 h. i ja tenim el blog fet. Quan anem a publicar-ho ens avisa de que no hi ha connexió bona a internet (fora de línia). No s'ha guardat res. Mos cagam en tot i decidim fer-ho al dematí següent.

G) Són les 09:40 h. i tornam a tenir el blog fet. Estam a sa parra i quan anam a publicar-ho per segona vegada, tampoc tenim internet (fora de línia). Ho tornam a perdre tot. Mos cagam en tot i decidim escriure en una nota del mòbil. "L'ésser humà és l'únic animal que cau dues vegades amb la mateixa pedra".

H) Quan arribam al càmping, muntam la nostra super tenda i guardem les nostres coses. Anem a demanar a recepció si hi ha qualque lloc on poder cuinar. La senyora ens diu que pot ser a la cuina del restaurant del càmping puguin cuinar-nos el menjar que hem comprat. Posam cara de pena i bones nines i amb tota sa barra del món anem a la cuina del restaurant a demanar-ho. No ens entenen i ens donen una olla. Tornam a tenir tota sa barra del món i els ho explicam millor fins que ens entenen. Mos fan el sopar! Tenim massa sort...

I) Ja arribam a l'estació de Poznan i totes dormim excepte na Madeleine, que és al bany (raaaaro! Jajaja!). Ella se n'adona que és la nostra aturada i ens desperta. Quan estem a punt de baixar, sols queden n'Annie i na Madeleine quan les portes es començen a tancar. En un moment de desperació n'Annie comença a tocar tots els botons possibles (fins i tot el de tancar portes, poc útil) fins que s'obren i baixen les dues pringades. Ens pega un atac de riure del ridícul que fem i dels nervis que tenim!

J) Són les 13:04, el tren fel futur de Hogwarts ha partit de Wroklaw a les 11:21. Ens hem vist obligades a dividir-nos, na Julietta i na Sarah Jane han tingut la sort de viatjar en el compartiment amb una padrina i un nadó, són molt amables i riallers, com solen ser les persones. Na Madelein, n' Annie i n' Elisabeth ens hem adentrat al vagó 6 compartiment 71-76 contentes amb la companyia jove que ens havia tocat, no havien passat ni dos minuts i sense sebre com han entrar una parella de vellets dins el nostre compartiment, on ja no hi quedava espai. En qüestió de segons la parella ha començat a empenyer i xerrar agresivament a les dues al·lotes hippies que tan bé ens havien rebut.

En aquests moments ens trobam incapacitades per seguir el nostre estil de vida; ens fa por estirar-nos, badallar, xerrar fort, cantar, riure, fer-nos trunyelles, menjar quelitas, enxufar el mòbil, treure la navalla de n'Elisabeth per tallar el formatge, fer pulseres... 

Esperam que les dues al·lotes hippies hagin tengut més sort que nosaltres a l'altre vagó.

K) Som als banys de l'estació de Poznan. Decidim agafar unes bossetes de paper, que serveixen per tirar al fems les compreses i tampons, per a guardar els entrepans de demà!

Au! Bona sort companys!

Pd: RECORDAU POSAR EL VOSTRE NOM AL COMENTARI

Pd 2: No pujam fotos per no donar pistes.

En Mr. Bean es despedeix!