Primera part del dia:
Amb sa entonació de Purpurina-Alberto Gambino:
LA HIPOGLUSÈMIA
ECHALE ASUQUITAR
TITISEE 2019
Despres de un vespre a una chabola molt fina
Mos hem despert de fred i na merce que tossia
S'alarma que ha sonat era molt repetitiva
No haviem berenat i hem d'anar a comprar
Molt poc a poquet hem pujat fins es lidl
Eren cinc quilòmetres na Merci mos guiava
Despres en Pau Ramon ha estat es líder
Hem arribat a nes super tots amb un carrito
Mos hem distribuit sa piiii** llista de sa compra
Cercant es ciurons mos hem tornat loquitos
Pau amb capuchino i en Jeroni li ha de rompre
I s’autobusero mos ha timat
Tres parades per avall mos ha deixat
I es tio des camping també mos ha enganat
Es tiquet des bus no mos havia donat
Han passat mes coses pero tenim son
Aixi que buenas noches ya veremos mañana
Segona part del dia:
Una traveta, una colzada, ja tenim tenda, y a seguir existiendo.
Hem comprovat que els alemans no son allò que diriem simpatics, de fet i literalment, són més bordes que es cantons d’una porta. Hem aconseguit tiquet gratis per a tots els busos i trens, i hem decidit no fer mai més ruta i veure Titisee en bus, com fan es guiris de Palma. Mentida, mañana a kaminar como buen pedigrino.
El que sí que és cert és que hem pujat a més busos que duxtes. Ha arribat tal punt que pareixia que estavem a portaventura amb un passe vip express. Un home s’ha posat molt farruco perquè xerravem fins es bus a uns quants decibels per sobre de sa mitjana alemana, i ell ha perdut ses formes (***rial no fake, no cridavem enserio) i una vella ens ha intentat fer un mal de ojo amb una colzada i una traveta enmig del bus.
Hem fet un banyito a nes llac i ho hem passat xaxi pistaxi.
Per ara no hem perdut cap soldado. Seguiremos informando.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada