Hola bebes, seguim vius i fent unes coses super chachi pirulis. Ahir passàvem el nostre darrer dia a Austria i aprofitàrem per veure el que ens quedava però, de camí, un tontito (sr. Joan Sart), salvador el primer vespre, es va oblidar el menjar al bus #pray4rutes.
A Shönbrunn ens vàren fer caminar 10 min, ho se, es vàren passar. Va ser tant que el Jaime, en acabar, va veure que una de les seves ungles amb la manicura rosa recen feta estava rompuda, (hauria de ser denunciable) #shameWien.
En canvi, a les cases de les papallones, totes ens sentirem com unes princesitas rodejades de aquells animalets fantàstics.
I ara no us creureu el que us vaig a contar. Vàrem anar al bus i, a més de fer com a 60 hores tard, ens van fer esperar enterra, enterra!, embrutant les nostres boses de channel, si, si, com vos ho cont, ENTERRA. #noWienAnyMore
Però bé, vàrem arribar a Slovakia i el camping es semblant a un castell de conte de fades (amb llac inclòs). I tot seria perfecte si no fos pels nostres veinats que, per desgràcia, no son com princeps encantadors, no! Més be s'assemblen a una panda de bruixots,que, amb les seves pocions màgiques anomemades cervesses (de les quals no sabiem la seva existència fins ahir) no mos vàren deixar dormir. I no ho varem poder fer bé fins que els encatadors herois del nostre grup els vàren fer callar. #LaPeorNocheDeMiVida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada